A qui em vulgui llegir i es senti com jo

 
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}

Avui
m’ha entrat un inspector, no sé com es diu, ni l’esperava, suposo que deu ser
de ciències, no ho sé. Ni tan sols m’ha indicat el motiu de la seva visita. El
cert és  que la classe  era la dels meus tutorats, una classe difícil.
Resultat... sóc una  educadora nefasta en
tots els sentits ( amb el que m’agrada ensenyar!). La classe la trobat bruta
desorganitzada. Jo acabava d’aterrar allí, normalment, quan no hi ha inspectors,
dedico un temps de la classe a organitzar-la, costa molt, a fer-los seure,
costa molt, a dir-los com han de seure. Quan no hi sóc jo, seuen com volen. La
gran part de la classe me la passo enfadant-me i aturant les explicacions, una
part del temps el dediquem a fer activitats, i desprès les corregim,
sempre  les corregim, i sempre hi ha alumnes
que no les corregeixen. Quan vaig començar amb BUP i COU això era impensable!
Però des de llavors la feina ha canviat molt, i l’escola no es altra cosa que
un reflexa de la societat ( ni, ni... ni,ni).

Una
part del temps pregunto aleatòriament  a algun
alumne quina resposta ha posat en  alguna
de les activitats que em fet, sempre hi han els mateixos que les fan i volen
respondre-les ells, malgrat no els pregunto a ells , i els  que mai contesten perquè no mostren cap interès
per l’aprenentatge ( això sembla ser que passa a altres companys), aquest que
no fan res de tant en tant els recrimino i això també ocupa un cert temps, a casa
també podrien controlar la feina dels fills. Mentre fan les activitats, els
mateixos de sempre, procuro resoldre els dubtes. Segons l’inspector jo no
controlo que ells facin la feina, ni controlo que assoleixin els objectius,
doncs per que faig exàmens i demano dossiers sinó? Segons l’inspector les meves
classes són poc atractives i amb pocs recursos, ara ja no es porta la pissarra
de guix, sinó la digital.  La veritat  jo no hi vist cap pissarra digital a la classe
de la meva tutoria, jo voldria fer algunes activitats amb la pissarra digital,
però no n’hi ha, també voldria un laboratori en condicions on juntament amb els
companys de l’àrea poguéssim coordinar algunes activitats practiques, però de
recursos anem mancats,  també  voldria disposar d’hores a l’ordinador  per a que els nens poguessin anar a fer
activitats digitals, però tampoc és possible. Les activitats que fem son les
del llibre que per això se’l compren. Els nens s’han passat els curs reivindicant
una pissarra digital. Jo no crec que sigui millor professora per utilitzar-la.
A batxillerat l’utilitzo sempre.

Segons
l’inspector sóc una mala professora perquè no imposo la meva autoritat, segur,
segur que quan en toquen grups tan difícils em costa fer-ho , sé que a altres
companys també els costa, a altres no, perquè segons els nens els hi tenen por,
a mi  ningú no en té por, ni els alumnes,
ni la resta de persones del planeta, segurament a molta gent li sóc antipàtica i
altra no, però no hi ha ningú que em tingui por. El grup que tinc és difícil,
costa de controlar, segons ells l’any passat es portaven pitjor, i jo no era
pas la tutora. Avui m’he sentit senyalada per coses que de tot segur sóc
responsable i d’altres que no. Com a tutora he de parlar amb pares,  i moltes de les dificultats que tinc amb els
alumnes són una continuació de les dificultats que hi han a casa, en sóc jo,
doncs, responsable de tot el que passa a classe si hi ha tantes coses per resoldre
a casa?

Endevino
alguna intencionalitat en aquesta visita, de moment no sé de on ve, espero que
m’ho expliquin. No endevino perquè m’han atacat pels papers que hi havia pel
terra de la classe, si això és una constant en la nostra societat, a mi els
meus pares en van ensenyar a llençar-los al lloc adequat i quan veig als
alumnes que els tiren per terra també els ho 
demano que ho facin. A l’escola mai cap professor em va demanar que
recollís un paper per llençar-lo  a la
paperera, i la raó és ben simple. A mi, hi van haver professors que em van
ensenyar bé i altres que no tan, i no va ser culpa de la pissarra digital, que
sempre s’espatllen quan més la necessito, sinó que ho expliquin els alumnes de
batxillerat, que allí si que n’hi ha,  i
l’utilitzo sempre que funciona.

M’han
demanat una programació on reflecteixi els objectius a assolir, això no es
problema, el problema es arribar a assolir-los amb segons quines combinacions.
Un dia que  faltava una professora vaig
anar a fer la guàrdia, els vaig passar les activitats que em van encarregar,
tots els alumnes tret de dos les van estar fen, és  un bon grup. Fa dues setmanes vaig faltar al
grup de la meva tutoria, vaig deixar feina per les classes que faltava, només
tres alumnes van fer les activitats, no sé si això vol dir alguna cosa.  Un alumne despenjat es pot controlar, dos
també, però molts ja és més difícil, això ho podem dir tots els companys que ho
patim.

Avui
m’he sentit la diana d’ algú i no sé per què, ningú ha estat capaç d’explicar-m’ho,
penso que això era el mínim que em podien dir abans de començar l’atac. L’inspector
que ha vingut no sé quans anys fa que no dóna classe, segur que molts i molts
anys. El llenguatge visual està molt bé, és molt bonic, entra per la vista i en
alguna part del cervell es processa, però el llenguatge escrit i verbal és més
complicat, requereix més atenció i també cal treballar-lo.  No crec que els nens d’avui siguin més
llestos, ni sàpiguen més perquè tinguin pissarra digital, ni perquè vagin
omplint els espais en blanc d’una fitxa que els hi has proporcionat per Internet,
ni perquè els hi passis un vídeo de qualsevol tema ( ja em sembla bé passar-los-hi
 si s’aprofita el temps).  A veure 
si Ensenyament se’ls gasta i no m’he de passar tant de temps buscant
activitats al meu ordinador de casa meva. L’ordinador avui dia és una eina útil
i necessària per al professor, perquè he de fer servir l’ordinador de casa
meva?  Per què quan van fer les obres del
Institut on treballo es van oblidar de muntar els laboratoris? Per què no he
pogut fer cap pràctica amb els alumnes de batxillerat? Per què vaig haver de
fer un simulacre d’una pràctica amb l’ordinador de casa meva? Per què m’he
hagut de sentir, avui, única responsable de les mancances que té avui dia l’ensenyament?
De les decisions que prenen els més poderosos? Per què els bolígrafs que
utilitzo a la feina me’ls he de pagar jo? (què miserable sóc, per un grapat de
bolígrafs!).

Bé
no cal que segueixi explicant com em sento, com una cosa totalment insignificant.
Prou que m’hi esforço per a fer  les
classes bé, i ara desprès de tants anys se n’adonen que no serveixo,  qui ha fallat, quan i on? És tot una estratagema
per a baixar-me el sou o...? En aquesta feina hi he  deixat la meva salut, gràcies a ella se m’ha
manifestat una malaltia crònica i fastigosa, i tot per a què?  Per sentir que les meves classes són un rollo
i que els meus alumnes son uns bruts i indisciplinats per culpa meva. A veure
si em paguen un any sabàtic i m’arreglen.

 

Una
professora deprimida.

 

Pepi

P.D.:
No hi ha cap associació de professors deprimits ? què m’hi apuntaré!