Nen

Vaig per un camí desdibuixat de còdols

que em punxent com fulles d’atzavara

i em travessen la sola de l’espardenya,

tot i així intento eludir cada entrebanc

i em dic: endavant! endavant!

Visc en un món fosc i trist

envoltada d’ombres i malediccions

on l’amor es transforma en cendres

que intento recompondre.

Vaig conèixer un home que

quan em mirava em feia sentir

com una oreneta sobrevolant el prat.

Quan parlava amb veu profunda

feia que el meu cor dansés

en comptes de bategar

i al meu pensament només una única

frase es repetia: “ És l’home que jo vull”

Ara, però, sé quina és la veritat,

només era un nen, un nen desvalgut,

un nen que necessitava la seva mare.

[@more@]