Què ho deu fer que algun home concret quan es
dirigeix a mi, només ho fa per bordar-me?
El més bo, és que jo no estic pel seus lladrucs, ni tinc obligació d’aguantar-los.
I
Ara és en aquell
moment
que la cadernera
s’atura
a la branca del pi,
refila a cor que
vols,
t’omple fins
l’últim fil
i se’n va.
II
Em miro i veig el gris,
tanco els ulls i veig el gris.
S'ha marcit la màgia
tant breument com va néixer.
III
Qui lloarà els meus encants,
si van fugir?
On retrobar el goig
que es va esvair?
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada