Seguidors

divendres, 2 de juny del 2006

Homes que borden massa

Què ho deu fer que algun home concret quan es
dirigeix a mi, només ho fa per bordar-me?
El més bo, és que jo no estic pel seus lladrucs, ni tinc obligació d’aguantar-los.



I

Ara és en aquell
moment



que la cadernera
s’atura



a la branca del pi,



refila a cor que
vols,



t’omple fins
l’últim fil



i se’n va.

II

Em miro i veig el gris,

tanco els ulls i veig el gris.

S'ha marcit la màgia

tant breument com va néixer.

III

Qui lloarà els meus encants,

si van fugir?

On retrobar el goig

que es va esvair?




[@more@]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada