Et vaig esperar, malgrat
la meva espera era sense fi,
mentre deixava
la vista perduda entre el
vaivé de les onades.
Del banc estant,
mesclada amb l’aigua,
vaig filtrar-me entre els
grans de sorra
Podria haver-te esperat hores,
anys... fins que vinguessis,
si fos mestressa de mi mateixa,
però res ens pertany,
ni tant sols els moments
de dolor més persistent
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada