Mentre l’aigua brolla per l’ullal
i s’escorre deixant xaragalls inesborrables,
m’amago a la borda
i deixo que la palla em cobreixi
fins que em roba l’alè
i em tragina fins el bell mig del planisferi.
Pletòrica de llum no deixo
que el teu esguard lacerat m’apagui.
espero que t’adonis que la pugna s’ha acabat
i per uns breus instants
puguis tocar la tebior del meu cor.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada