Rucades que em passen pel cap.
Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
Les cendres que són cendres les escampo entre els rosers, del verd de les seves fulles i del color de les seves flors en faig ventalls pels quals i voletegen pardals i orenetes, cap el tard deixo que el seu perfum fresc i net m'emborratxi.[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada