Avui, com altres més dies, em sento especial cansada, m'he d'aixecar, he d'anar a treballar i explicar un munt de coses que no interessen a ningú, per què? Això passa un dia darrera l'altra, molts dies no m'importa, faig la meva feina i tan em fa. Altres dies m'afecta més, i penso que és una manera ben miserable de guanyar-se la vida. Faig les coses com crec que he de fer, encara que s'avorreixin, no sé perquè deu ser que el quem’avorreix a mi diverteix als altres, i al contrari.[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada