M'ofego en el buit
En la senzillesa de no dir res
Per no ferir als que creuen en tu.
Malgrat el sentiment bull,
vol sortir i projectar,
arrasar la hipocresia puritana
Cridar que encara soc viva,
Que l'arbre nu encara és allà
entre dues vies,
que el sol s'amaga rere els núvols
i torna a sortir
El meu final no és penjar d'una corda,
sinó caminar per somiar
Somiar per caminar
i veure que les muntanyes llunyanes
en realitat no són blaves,
sinó verdes
Vull deixar de ser muda
17-12-2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada