La mort de l’om

 

 

Què se n’ha fet de tots aquells oms

Prop del torrent, al costats de les carreteres

Que omplien els camins de sàmeres i fulles.

Què se n’ha fet de tots aquells oms alts

Que no podies mirar enlloc

que no en veiessis un.

Què se n’ha fet de tots aquells  oms

Que els dies de vent

omplien  les places i balcons  de fulles

Què se n’ha fet de tots aquells oms

Que vaig plantar, que van germinar

d’aquelles ales que el vent em portava

Què se n’ha fet d’aquells oms

Que es van fer grans

I que vaig pensar que em sobreviurien

Què se n’ha fet d’aquells oms

Del  final de la parada

al costat del marge

Què se n’ha fet d’aquells oms

Que hi havien  allà

on ara hi jau un tronc buit i corc.

Què se n’ha fet d’aquells  oms

Dels que ningú en parla,

Que ningú recorda

I que ara són morts.