Ara tinc molt d'espai per encabir la soledat,
la mort arriba pas a pas ,
primer, tot el que tu eres s'ha esvaït,
després, la teva presència que et feia reconeixible,
tampoc ja no hi és.
Ara tinc molt de temps per plorar
llàgrimes amargues,
per saber que senties quan tancaves la porta
i a dins,
només hi quedaves tu,
totes les veus enmudien
i el silenci et pesava com una llosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada