Negror

Jo no sóc res fins que a la habitació obscura
puc sentir quelcom sense mans, sense peus,
que em parla amb silenci
i foragita la por a la negror.
Jo no sóc res, només un suspir
entre paraules que no s'han dit
i que percebo en la foscor trista.
Jo no sóc res fins que els meus ulls
ben oberts s'donen que l'obscuritat és tot.
Sóc jo.