Astor Piazzolla
La bellesa i la tristesa...La tristesa , la bellesa,
A vegades van juntes, d’altres una rera l’altra.
A vegades velles conegudes, d’altres ingènues,
desconegudes, fantàstiques , plenes d’emocions
que et trenquen el cor i t’impedeixen respirar,
perquè si, perquè així l’emoció és més forta
i no et cal res més que aquesta bogeria
que no pots aturar... que no vols aturar!
mentre les llàgrimes rellisquen galtes avall
fins omplir-te la boca d’aigua i el nas et cou,
et cou tant que has de tancar els ulls amb força,
el pit sembla que t’hagi d’explotar
d’un moment a l’altra i escampar per arreu tot el que sents.
Són moments en que abraçaries la mort
amb una força delirant si s’acostés inesperadament.
La bellesa i la tristesa que se m’arrapa al coll i em deixa
exhausta de tanta emoció.
La bellesa.... la tristesa...,
la bellesa..., la tristesa....,
que a vegades tinc el goig de que em venen juntes.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada