El divendres quan vaig arribar a Valls, a casa de ma mare, em fer llegir un escrit de les Gralles, jo, la veritat, no volia llegir res, i menys quan vaig veure aquelles lletres tant “super” petites i tantes. Davant la seva insistència no em va tocar més remei que llegir-lo, quan vaig acabar vaig pensar que no l'havia d'haver llegit. Quina ràbia tant gran sentia, l'escrit tractava del meu tema preferit, la mort i el sofriment previ a la mort, aquest sofriment que només els metges, si volen, ens poden estalviar i sembla ser que molts no estan disposats a fer-ho. Què ensenyen als metges per a que siguin capaços de negar l'auxili a una persona que està passant per les seves últimes hores i estava rabiant com un gos de dolor? Què els fa fer fora de l'hospital a un malalt que pateix i només vol trobar consol al seu patiment? la incompetència? la ignorància? la falta de humanitat? I jo em pregunto, no seria més fàcil compadir-se del seu dolor, i malgrat ser un metge inepte, fer mans i mànigues per buscar altres professionals capaços de donar allò que un moribund necessita? així podria compensar la seva ineficàcia, amb la bondat, amb el desig d'ajudar, amb el desig de ser el que és, un metge que vol fer bé la seva feina, perquè els malalts no són coses, ni tan sols són persones normals, els malalts són persones especials, que s'han fet petites, molt petites i quan arriben aquest lloc, cap on tots caminem, necessiten ser molt grans, encara que sigui amb l'ajuda de grans professionals de la medicina.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada