Quan m’he assabentat que Carod apostava pel tripartit, m’he
posat a riure de forma boja tota sola. No podia parar. No sé si en realitat
reia per no plorar, ja se sap, a la tardor tot t’afecta més del compte. Hi ha
estones que encara em ve un riure difícil de controlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada