És Horrorós

A veure que passa aquesta
tarda. La tercera tarda de dijous, la meva tortura particular, personal i
intransferible. Una tortura que es produirà quatre dijous al mes, des del
setembre fins el juny- els dimarts es repeteix la tortura amb diferents persones
-. He preparat molt de material per no haver que donar-los l’esquena, temo per
la meva integritat! La setmana passada em van amenaçar i... aquí no passa res! A
veure, a veure que passa avui. Més endavant potser tindrem televisor i vídeo,
tant de bo sigui cert, així els passaré pel·lícules (encara que siguin de l’oest).
Per què
no pot ser una mica normal la gent? , educada, sensible, respectuosa, amb bons
sentiment... En comptes d’això, només hi ha mala llet, si et puc dir imbècil... per què dir-te maca? És més divertit fer llançament de boles de
paper que escriure. Per què posar-me a treballar si puc anar a escalfar una cadira i fotre’m de Déu i Maria Santíssima! Això pinta molt , pro
molt malament, no sé pas si ho podré aguantar, si
hi ha Déu, ell sap que intento mantenir la calma, pro el que jo no sé si ho podré
fer per massa temps, com no canviï la cosa.....!

[@more@]