Silenci

Camines confinat a la vasta ombra dels pins,

camisa de franel·la amb quadres blancs i negres,

et veig des de la clariana grisa entre el fi plovisqueig,

ocupat buscant sense fi entre la pinassa,

indiferent a la meva mirada insistent.

M’adono, una vegada més,

que entre els nostres móns

només hi ha silenci

i tu ho negues alçant la vista del terra

i mirant-me.

[@more@]S