cauen les ombres

En memòria del meu oncle Joan Rius Bofarull que ha estat desaparegut sota el nom de Juan Ruis Boffarull i del qui ningú es va prendre la molèstia de recticar el nom quan es va anar a preguntar per ell. Els francesos únicament van negar que hagués estat mai a l'hospital de Sant Jean

Cauen les ombres
la nit s'extén
damunt la última claror
en simbiosi amb l'espurneig
incessant que desprèn l'aigua.
Cau el fred de la nit, a la platja,
a Argelers
L'última llum ha fugit
rera un tros de pa.
Ara estàs sol,
ja mai tornaràs.
Abans que el silenci t'atrapi
veuràs la teva carn humiliada
en el cicle que uneix la vida i la mort.
La remor de la mar et deu turmentar
quan penses en aquella noia
que tan t'agrada,
per última vegada.
Un últim pensament per la mare...
Mare! Mare!
Encara que mai t'han conegut,
hi ha qui t'ha buscat,
i t'han trobat!
Ara és hora de restituir
la teva dignitat
el teu nom,
a saber qui eres,
d'on eres,
quan vas morir
com vas morir,
on vas morir.
Tens dret a que et demanin perdó
per la indignitat de la teva mort,
Per la indiferència per la teva identitat
Ara és l'hora que l'entreclaror
càlida del sol
alliberi la teva ànima jove
d'entre tots aquells ossos anònims.