Cau el sol,
El verd de les vinyes es fon
en daurats i grisos.
Les ombres s’escampen
amb placidesa ondulada,
entre geometries.
S’apaga el color
sota el mantell de la nit,
les llums,
les clarors de les finestres,
reviscolen.
Al carrer les ombres oscil·len
en un anar i venir incessant.
Les deu, un quart d’onze...
com cada dia
el campanar repeteix les hores.
Passes,
sempre al mateix ritme
sempre el mateix camí.
Una porta menys que s’obre,
un silenci més.
Cares noves,
irreconeixibles,
tot canvia,
menys el record,
de les vinyes verdes
daurades cap el tard.
