Hauries de despertar
per uns instants
del teu son etern.
Mostrar la veritat
i aturar la pluja,
el dolor irreductible.
Hauries de permetre,
en un sospir,
albirar el teu amagatall
fosc i silenciós
sota les pedres verdejants,
i deixar que l’enigma es fragmenti
en bocins d’evidència.
Només tu amb la teva estranyesa
pots mostrar com va passar
