Jo sóc de Valls
però no m’hi estic, la feina que faig me’n va apartar. Sí, sí, apartar, perquè
jo sóc molt de Valls. Abans la feina que feia m’agradava molt, ensenyava, ara
en canvi no sé que faig, suposo que esperar a final de més per cobrar. Abans
érem ensenyants, ara som educadors. Amb aquest canvi sovint em salta una
pregunta a la ment, com podem educar a una gran massa de mal educats si resulta
que qui té més responsabilitat és incapaç de fer-ho perquè encara n'és més de
mal educat . Suposo que sentir-se dir de tant en tant : “guarra”,”zorra”,
“vizca - certament sóc guerxa però no cal que m’ho fotint per la cara, que jo
no tinc la culpa de ser-ho, segons ma mare m’hi vaig tornar per culpa d’uns
antibiòtics -“, “ papi chula”... i altres coses que no recordo, no és el
resultat d’una bona educació. La cosa pot canviar molt si reperteixes caramels
i deixes que trinxin tot mobiliari escolar, si els permets llençar tots els
papers que vulguin per terra - perquè segons ells ja hi ha les dones de la
neteja per arreplegar-los, sinó per què hi són -, entrar i sortir de les aules
tantes vegades com vulguin, els dius les preguntes de l'examen, els
deixes menjar i beure, els deixes parlar tant com vulguin , mentre intentes
explicar alguna cosa de profit, els deixes copiar a l'examen... En fi,
quan deixes que tot això passi, llavors ets una professora exemplar, que
serveixes com a model a seguir per la resta de professorat.
Ara els nois i
noies tenen carta blanca per acorralar a
un professor i pegar-li, amenaçar-lo, insultar-lo, plantar-se a la porta de casa seva i pintar-li tota la
porta, sense que passi absolutament res, poden denunciar-lo acusant-lo
falsament de haver-los pegat, abusat sexualment, sense que, per part del professor, se li permeti aportar
proves que avalin la seva innocència. Sí no, que ho preguntin a alguns companys meus, que ho han viscut.
(Cony! ara que estava inspirada he d'anar a buscar les meves filles al cole. Potser seguiré un altra dia)
[@more@]
